En Carles Puyol ha estat 18 anys al Barça. Ha fet tota la seva carrera esportiva vinculada al mateix club, cosa que avui dia fan molts pocs esportistes. Crec que és un amor que pocs tenen. Crec que és una persona que ho ha donat tot, tant dins com fora del camp. Crec que és un jugador que quan l'equip no va bé o perd, anima, no para i sempre creu que la cosa es pot remuntar. En Carles Puyol és un lluitador nat, un guerrer. Si tothom lluités pels seus ideals i per les coses i pels valors que defensa, segur que viuríem en un món millor. Crec que una de les altres coses que ha demostrat Carles Puyol és l'amor i la passió per la seva terra.
Com a futbolista crec que no ha fet més d'una vintena de gols com a professional, però sí que recordo el que va marcar al Bernabéu el dia del 2-6, no pel gol, sinó per la celebració. Un petó a un escut lligat a una senyera. Res més a dir.
Foto extreta de la web de Carles Puyol.
També recordo Carles Puyol a la final de Wembley de 2011. Jo tenia clar que havia de ser ell qui havia d'aixecar aquella Champions, però no, va ser Eric Abidal. Un homenatge de reconeixement a un altre gran treballador, a una altre gran lluitador, a un altre gran atleta i a una altra gran persona.
Espero que Carles Puyol segueixi d'una manera o d'una altra vinculat al Barça i al món de l'esport entrenant i transmetent aquests valors d'esforç, de treball, de perseverança, d'empatia, d'honradesa, de solidaritat i de persona. De Carles Puyol en aquest món en queden pocs.
Fa dies, quan encara no havia nascut en Bernat, em van preguntar com voldria que fos. Recordo que vaig dir: guerrer, catalanista i del Barça. Ara crec que hauria pogut dir: com Carles Puyol.
