Un matí més el renou molest de l'alarma la va despertar de cop. Va mirar l'hora. Com cada dia el despertador del mòbil marcava les 6.15 h. Ell encara dormia al seu costat. Ella es va asseure al llit, lentament i sense fer renou va obrir el primer calaix de la tauleta de nit, va treure la pistola i li va posar el silenciador. Es va aixecar. Descalça i silenciosa va fer la volta al llit. Quan va arribar al seu costat el va mirar fixament. Ell seguia dormint. Ella li va apuntar la pistola damunt del pit i de cop ell va obrir els ulls. Els dos es van mirar un segon. Ella li va disparar tres trets. Va respirar i li va tornar a disparar tres trets més. Aquell ja no era un dia com els altres.
Mirava el seu cos immòbil damunt del llit. Va pensar en els bessons, que ara ja estudiaven a la universitat. –Entendran el que he fet? –es va preguntar–. Li agradàs o no, per a ells ell era el seu pare. Havien estat moltes les nits que els cops, els plors i els crits els havien despertat. I també havien estat moltes les nits que ells no s'havien mogut de la seva llitera per por de saber què passava realment a l'habitació dels seus pares. Ara la mare hauria de justificar el que havia fet contant-los tota la veritat.
Després dels bessons li va venir al cap la seva mare. –Ara la mare respirarà tranquil·la –va pensar mentre li queia una llàgrima–. Sempre li havia dit que ell no era el seu tipus d'home i que es mereixia una cosa millor per a ella i per als seus fills. Sa mare mai havia entès què era el que l’atreia d'aquell home i ella mai li ho havia sabut explicar. Les mares sempre tenen raó. Les filles no els fan mai cas. Una rebel·lia que havia pagat molt cara, massa cara, però que ara ja havia arribat a la seva fi.
I la seva cunyada? No li perdonaria el que acabava de fer, però ho entendria. Sabia com era el seu germà i l'havia vist en acció més d'una vegada. De jove ella mateixa havia estat la primera víctima. Ni el fet de ser la germana major l'havia fet recular. De gran havia trobat el seu germà a punt d'estrangular la seva dona un dia de festa major d'estiu. –Ell és així, alguns cops perd els papers, però és bona persona –el va justificar aquell cop, com tants altres, la seva germana.
–El company de bufet no s'ho creurà –es va dir mentre anava cap al bany–. Li havia demanat més d'un cop que deixés el seu marit. La volia convèncer perquè fes el pas endavant. Ell també sabia que sota d'aquell excés de maquillatge que molts dies es posava per anar a la feina hi havia les marques dels cops. Ella sempre va pensar que li deia aquelles coses perquè l'estimava. Moltes vegades li havia dit que desmaquillada estava més guapa, però sempre havia dubtat si li ho deia per veure-li les marques o perquè realment ho creia. Ara li hauria de demanar que l'ajudés a preparar la seva defensa.
Mentre pensava en les amigues se li va escapar un somriure. Eren les úniques que coneixien la realitat. Tota. Amb tots els detalls. Elles li havien proposat de tot i més, però mai no havien fet res. Bé, sí, li havien comprat un altre mòbil perquè pogués tenir intimitat. Ara s'adonarien que una d'aquelles idees boges que havien tingut s'havia fet realitat.
Havia posat el silenciador per no molestar el veí de baix, l'únic que tenien. Un senyor que despŕes de telefonar dues vegades a la policia i de veure que no havia estat efectiu havia decidit dormir amb taps a les orelles, posar la tele molt forta i evitar creuar-se’ls per l'escala. Ara podria seguir dormint amb els taps, però segur que ho faria més tranquil, com ella.
En silenci mirava la pistola que encara tenia a les mans. En aquell moment només li venien els bons moments que havien passat junts: quan s'havien conegut, el dia que s’havien casat, el naixement dels bessons, el dia que havien comprat aquell pis... Va aixecar la mà que tenia la pistola, es va mirar al mirall del bany i se la va apuntar al cap. Va disparar. No li quedaven bales.
Un matí més el renou molest de l'alarma la va despertar de cop. Va mirar l'hora. Com cada dia el despertador del mòbil marcava les 6.15 h. Ell encara dormia al seu costat.
Text narratiu presentat al concurs Talia 2018 de l'IES M. Àngels Cardona
