La noia dels cabells lila

Era un matí calorós del mes d’agost. A l’habitació només es podia sentir el renou d’un ventilador vell que removia l’aire i feia baixar la sensació de xafogor que feia aquell dia. Ell estava tombat damunt del llit, només duia uns pantalons curts, i mirava fixament el pòster d'aquell dibuix manga. De cop, la noia amb els cabells lila va treure el cap i se'l va mirar fixament. Després va treure una mà, el braç, l'altra mà, l'altre braç i ajudant-se de la paret va aconseguir entrar dins l'habitació fent un bot. Havia sortit del pòster com si aquest fos una finestra.

La tenia davant, a la seva pròpia habitació, un dia que estava tot sol a casa. Ella duia aquell biquini de ratlles que li marcava els mugrons. Tant, que feia la impressió que els pits li havien de fugir. Sempre havia pensat que el biquini amb aquelles ratlles li feia ressaltar molt més la pell blanca que cobria el seu cos. I les mitges, a conjunt amb el biquini, també eren espectaculars. Encara la feien molt més atractiva. Ell havia somiat tant en aquell moment que no s'ho podia creure! 

La noia dels cabells lila se’l va mirar fixament i es va apropar a poc a poc al llit. Hi va pujar pel costat dels peus i es va asseure damunt de les seves cames. Es va inclinar damunt seu i li fa fregar suaument els cabells lila per la cara. Ell, completament immòbil, només va poder sentir un pessigolleig. No sabia on havia de mirar-la. Ni com posar-se. Després, ella li va passar el dit per la punta del nas i pels llavis i va continuar baixant sense aturar-se fins que no va arribar al melic. En aquell moment el cor d'ell estava revolucionat. El cor li bombejava sense parar. Tenia la suor freda i seguia sense poder-se moure.

Ella es va aixecar de damunt seu i va baixar del llit. A poc a poc, mentre es retocava el biquini, va anar cap a la porta per sortir de l'habitació i anar cap al passadís. Just quan va haver obert la porta es va girar cap a ell i se'l va tornar a mirar fixament. Movent el dit índex li va indicar que la seguís. Mentre ella sortia de l’habitació, ell li havia mirat el cul i s’havia exitat encara més, però no s’havia adonat que tenia una erecció. No s’havia adonat que ell no podia controlar el seu cos. La noia dels cabells lila va sortir de l'habitació.

Estava immòbil damunt del llit. Va provar d’incorporar-se, però no va poder. No tenia força. El seu cos no responia a les ordres que ell li donava. Hi havia alguna cosa que no funcionava. La noia havia marxat i ell no la podia seguir. Fins al cap d'uns minuts no es va poder incorporar damunt del llit. S'hi va asseure, però en el moment de posar els peus a terra, aquests li van començar a tremolar i un formigueig li va començar a envair el cos. Va mirar les parets i també es movien. Les portes de l'armari s'obrien i es tancaven. Els llibres de l'estanteria queien. El llum s'encenia i s'apagava. El ventilador seguia allà mateix, fent voltes, com si res no l’afectés. I ell no entenia res. Estava en estat de pànic, de xoc. Tenia por.

Es va incorporar com va poder i es va posar dret, però no va poder aguantar l'equilibri. Es va intentar recolzar en una estanteria que hi havia a l'habitació, però l'únic que va aconseguir va ser fer caure totes les copes que havia guanyat fent atletisme. Al final va acabar al terra envoltat de trofeus.

Minuts després tot va parar de moure's, però ell estava marejat. No tenia clar que es pogués tornar a reincorporar, però ho havia de fer. La noia dels cabells lila li havia fet senyes perquè hi anés. Segur que ella el devia esperar al sofà del menjador. Potser s'hauria tret el biquini i tot.

Ell es va posar dret i va sortir al passadís. Aquells 5 metres de passadís li van semblar més llargs que els 100 metres llisos que corria als entrenaments d'atletisme. Caminava i no avançava. Semblava que estigués a la cinta de córrer o que caminés en sentit contrari damunt unes escales mecàniques. Li va agafar aquell riure esbojarrat. I va arribar un punt que era més ràpid el riure que no el caminar. Entre aquestes, el gat de pèl gris de la seva germana li va passar pel costat.

Finalment ell va arribar al final del passadís i va obrir la porta del menjador. Va mirar directament al sofà i no hi va trobar ningú. Se li va acabar el riure. De cop. I de cop va tornar a caure al terra. La noia dels cabells lila no hi era.

Dues hores més tard, la seva mare el va trobar estirat al mateix lloc on havia caigut. Estava ben pàl·lid i encara tenia la xeringa clavada al braç. El metge de l'ambulància només va poder certificar la mort per sobredosi.

Escrit publicat als premis Talia 2019 de l'IES M. Àngels Cardona 

El futur energètic de Menorca

Des de Més per Menorca volem que Menorca conservi el seu territori, però també creiem que hem de ser capaços de generar l’energia que necessitem i per això hem de planificar quines accions i estratègies s’han de seguir per combatre el canvi climàtic.

Menorca ha d’apostar per la sobirania energètica d’una forma molt ferma, implementant progressivament les energies renovables en el territori de forma decidida. Es tracta, per tant, d’un doble objectiu: utilitzar fonts d’energia neta i apostar per infraestructures energètiques que permetin la no-dependència exterior en el subministrament.

Durant aquesta legislatura s’han posat les bases per trobar l’equilibri entre la protecció del territori i la instal·lació d’infraestructures de producció d’energia neta, i s’ha impulsat i construït, juntament amb altres actors polítics i socials, un marc legal propici per la transició energètica que necessita Menorca. Els anys vinents son clau, ja que s’ha d’aprofitar aquest potencial i s’ha d’apostar decididament per fonts renovables locals, així com també s’ha de fer un ús més eficient de l’energia.

Des de Més per Menorca consideram que a mig termini Menorca s’ha de marcar l’objectiu d’esdevenir un territori autosuficient des del punt de vista energètic, amb un model eficient i sostenible. Per això, treballarem perquè s’apliqui i desenvolupi la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica de les Illes Balears, encaminant Menorca cap a un model energètic renovable i facilitant el procés de transició cap a un 85% d'energies renovables en la generació elèctrica amb l'horitzó de 2030. Crearem, en col·laboració amb ajuntaments i Govern, una agència que tindrà com a objectiu la promoció activa de les energies netes, amb l’horitzó del 50% d’energies netes, en la generació d'energia elèctrica, per a l’any 2025 i del 85% pel 2030.

El consens social i polític per definir el mapa d’ubicació de les noves instal·lacions de producció d’energia és un dels punts claus que tenim a Més per Menorca. S’hauran de considerar els criteris d’eficiència energètica i econòmica, la minimització dels efectes sobre el paisatge i el patrimoni natural i cultural, i els beneficis socials de la participació col·lectiva en la generació d’energia neta.

Des de Més per Menorca fomentarem les energies renovables, per exemple a través de bonificacions fiscals, facilitant l’autoconsum energètic i avançant cap a la sobirania energètica i promourem l’energia solar fotovoltaica com a eina de desenvolupament de l’autoconsum. També afavorirem l’energia solar tèrmica en l’àmbit residencial com una manera de gaudir d’aigua calenta quasi tot l’any, aprofitarem la titularitat pública del Parc eòlic de Milà per promoure la seva repotenciació allargant la seva vida útil i impulsarem les energies renovables marines com l’eòlica marina.

L’economia també és un aspecte clau per Més per Menorca ja que consideram que és molt important que les instal·lacions tenguin capital local, per tant, afavorirem la inversió local en renovables, ja que és la millor forma de generar impactes econòmics positius que reverteixin a la nostra illa fent un repartiment de la riquesa.

Aquestes són només algunes de les propostes que des de Més per Menorca defensarem des de les institucions durant els propers quatre anys. Perquè tenim projecte, sabem el futur que volem, i som l’eina per aconseguir-lo.

Article publicat al Diari Menorca dia 13 d'abril de 2019.