Xiular

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana la paraula xiular, entre altres definicions, significa "mostrar amb xiulets la desaprovació envers algú o alguna cosa". 

En la nostra vida tots hem xiulat alguna vegada. Més d'un cop hem vist com a camps de futbol es xiulava el trist espectacle que oferien els jugadors d'un equip o les "errades" arbitrals. Per desgràcia, alguns cops hem anat a concerts o espectacles que ens han decebut i en acabar hem xiulat. A vegades hem vist actituds d'altres persones que hem considerat que no eren correctes, com per exemple les baralles que hi ha molts cops als Jocs des Pla, i hem xiulat. Més d'un conferenciant ha hagut d'escoltar els xiulets del públic assistent quan aquest ha fet declaracions que no tocaven. I a vegades algun que altre representant polític ha estat xiulat quan ha assistit a determinats actes públics.

El passat 17 de gener, a Ciutadella, igual que a molts altres llocs del territori, es va celebrar la professó dels Tres Tocs. Un cop la regidora més jove de la corporació va haver fet els tres tocs, la Banda Municipal de Ciutadella va interpretar l'himne d'Espanya. Va ser en aquest moment quan part dels presents a la plaça de Ses Palmeres van xiular.

En aquest cas concret de Ciutadella la gent que va xiular ho va fer bàsicament per dos motius: o perquè no se sent espanyola i creu que aquest himne no la representa, o perquè considera que en la festivitat de Sant Antoni aquest himne no hi pinta res, ja que sona per un acord de plenari (Punt 7 Ple Extraordinari de l'Ajuntament de Ciutadella de dia 15 de desembre de 2011) pres entre dos partits polítics, PP i UPCM.

Ens agradi o no que soni l'himne per Sant Antoni, ens agradi o no que xiulin l'himne, tothom ha de tenir clar que en la democràcia aquestes coses hi entren. És democràtic que soni l'himne perquè un acord de plenari així ho diu. I és democràtic xiular perquè és un acte de llibertat d'expressió.

Ara bé, sempre em quedarà la curiositat de saber què passaria si en un acord de plenari es decidís que sonés l'himne d'Espanya quan entrés el Caixer Senyor a la plaça des Born per Sant Joan.  

Pilota d'Or

El passat 13 de gener es va celebrar a Zuric la gala anual de la FIFA. En aquesta gala, entre molts altres premis, s'entrega la Pilota d'Or al millor jugador de futbol. El guanyador del 2013, per davant de Lionel Messi i Franck Ribéry ha estat Cristiano Ronaldo, que ara ja té dues pilotes, d'or. Personalment, crec que, dels tres, el millor del 2013 va ser Franck Ribéry, però jo no sóc ningú.

Foto extreta de http://es.fifa.com

Si repassem el rànking de jugadors que han guanyat aquest guardó trobem que Messi l'ha guanyat quatre cops; Van Vasten, Platinni i Cruyff, tres cops; Ronaldo, Rummenigge, Keegan, Beckenbauer i Di Stefano, dos cops, i Kaka, Cannavaro, Ronaldinho, Shevchenko, Nedved, Owen, Figo, Rivaldo, Zidane, Sammer, Weah, Stoitchkov, Baggio, Papin, Matthaeus, Gullit, Belanov, Rossi, Simonsen, Blokhin, Müller, Rivera, Best, Albert, Charlton, Eusebio, Law, Yashin, Masopust, Sivori, Suarez, Kopa i Matthews, un cop. No, no ho sé de memòria, simplement he consultat la web de la Pilota d'Or. Ara, la llista dels que no l'han guanyat encara és més llarga.

De tot el circ que envolta aquest trofeu, el millor són les notícies que apareixen a la premsa, sobretot a la favorable del candidat que no ha aconseguit el premi. Enguany que Messi no l'ha guanyat és la premsa esportiva catalana (Mundo Deportivo i Sport) la que parla de trampes i desqualifica un poc el premi. Curiosament, l'any passat, quan Cristiano Ronaldo va quedar segon, va ser la premsa madrilenya (AS i Marca) els que van utilitzar els mateixos arguments. Enguany els de Madrid són els que valoren molt el premi i els de Barcelona, els que el desvirtuen un poc, just al revés de fa un any. Com són les coses!

El que tinc clar és que aquest premi està poc relacionat amb el rendiment i les qualitats esportives d'un jugador perquè per escollir el guanyador no es fan servir dades objectives (títols guanyats, gols fets, passades fetes, assistències de gol, faltes rebudes, vegades que un ha estat jugador internacional, etc.), sinó que simplement periodistes, capitans de selecció i seleccionadors nacionals voten qui creuen que és el millor. Per tant, queda molt clar que aquest és un premi d'amics. Mireu quines han estat les votacions d'enguany i veureu que casualment el seleccionador francès va votar Franck Ribéry; l'argentí, Lionel Messi, i el portuguès, Cristiano Ronaldo. Tot queda a casa. Si es fessin servir dades objectives, possiblement els guanyadors no serien els que són.

Per a mi la Pilota d'Or és com aquells concursos que es guanyen amb votacions de Facebook, i d'això en sé un poc. Com més amics tens i més publicitat fas, més vots obtens i, per tant, més possibilitat tens de guanyar. Segur que si a casa ens haguessin deixat donar la Pilota d'Or, l'haguéssim donat a un dels grans cracs del futbol que mai l'ha guanyat i que l'ha merescut més que molts dels que la tenen a casa seva. La Pilota d'Or de casa nostra hauria d'haver estat per a Andrés Iniesta.

Foto extreta de http://www.vavel.com

Per molts anys Àgueda!

Avui és l'aniversari de l'Àgueda. Ella sempre ha obert la veda. És la primera de l'any, i darrere seu tocarà al Josep, a la Susanna, a l'altre Josep, a mi, a l'Albert, a la Maria, a la Núria, a l'altre Albert, a la Dolors i al Carlos. Sí, el nostre va ser un dels anys grossos! En un poble com Algerri, 11 en un any és un bon any!

Que avui és el seu aniversari no m'ho ha dit ni el mòbil, ni el Facebook, ni l'agenda ni cap dels estris que avui dia tenim per poder recordar totes aquelles coses que creiem que són importants. M'he recordat com cada any que el 9 de gener és el seu aniversari i prou.  

Sempre he tingut facilitat per recordar-me dels aniversaris de la gent, però últimament me'n recordo o el dia que no toca o a hores que no són les que un voldria, fet que fa que acabi felicitant la gent quan no toca. Sí, poder sembla excusa, però jo encara sóc dels que creu que per felicitar una persona s'ha d'agafar el telèfon i fer-ho de viva veu. Això de fer-ho per SMS o per Whatsapp no m'acaba de fer el pes. Suposo que molt aviat tothom tindrà Skype i a part de la veu també hi haurà la imatge, però bé, de moment no és el cas.

Àgueda, crec que durant el dia et felicitaran de moltes maneres. Jo intentaré telefonar-te, com sempre, però per si no hi sóc a temps, et deixo aquesta entrada al bloc! Per molts anys! 

PD: El tros que hi falta me l'he menjat pensant en tu!

2014

Avui és el dia dels nous plantejaments, de les valoracions i dels interrogants. Ens plantegem objectius per al nou any sabent que molts no es compliran, valorem el que hem fet durant el 2013 per intentar-ho millorar i ens fem un munt de preguntes sobre com serà l’any nou que encetem.

Idò sí, el 2014 em planteja molts interrogants. Poder la salut tornarà a la família, poder veurem com els brasilers es coronaran amb la sisena copa del món, poder coneixerem el hawaià Enzo, poder Catalunya començarà a caminar tota sola, poder els menorquins estarem una mica menys aïllats, poder les cunyades em faran tiet, poder podré lluir la samarreta “tropicalera” a una cursa de bicis, poder arribarem al final del Candy Crush, poder celebrarem els 10 anys de Casa Internacional, poder votarem sí dues vegades, poder tornaré a guanyar la baixada de carricotxes, poder s’aclarirà la situació del sector educatiu, poder acabarem d’enllestir el xalet, poder la política del país posarà seny i raonarà davant la situació actual, poder pararan els atacs socials a la nostra llengua i a la nostra cultura, poder el bloc es recuperarà de la inoperativitat, poder colliré síndries, poder el de Cervera es tornarà a coronar com a rei, poder haurem d’anar a bodes, poder tornarem a Itàlia, poder els Espais alternatius continuaran creixent, poder Casa Internacional es farà més gran, poder veurem volcans en erupció, poder tornaré a fer de professor, poder tindré un nivell més alt d’anglès, poder s’acabarà la lluita per defensar el patrimoni natural amenaçat, poder en Bernat s’independitzarà, poder serà l’any de passar-se a la poma mossegada, poder farem un altre triplet amb el segon equipament, poder anirem a batejos, poder els d’Orient em portaran la granja de clicks, poder posaré ordre a les fotos, poder els ciclistes seguirem sense compromís, poder ens tocarà el Nen, poder...

Bé, hauré d’esperar 365 dies per tenir la resposta de cada un d’aquests interrogants.