Les prospeccions es poden parar

Els dirigents polítics del PP ens enganyen quan ens diuen que les prospeccions petrolieres que afectaran les Illes Balears no es poden parar. 

Totes les prospeccions petrolieres que ara amenacen les Illes Balears es poden parar. Sí, es poden aturar tant les que hi ha entre Eivissa i València autoritzades pel senyor Miguel Sebastián (PSOE) l'any 2011 a través dels Reials Decrets 1773/2010, 1774/2010 i 1775/2010 publicats al BOE de 22 de març de 2011, com les que ara té previstes el senyor José Manuel Soria (PP) al voltant de Menorca.

Les prospeccions que va autoritzar el senyor Sebastián ara estan en procés d'avaluació d'impacte ambiental, a les quals, fins al passat 21 de febrer, es van poder presentar al·legacions ja que aquesta avaluació d'impacte ambiental estava en procés d'exposició pública. Si el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient accepta només una de les més de 100.000 al·legacions presentades i emet una declaració d'impacte ambiental negativa, les prospeccions petrolieres que afecten el nord d'Eivissa no es realitzaran.

Prospeccions autoritzades per Miguel Sebastián (PSOE). Imatge extreta d'aquí.

Per poder parar els futurs projectes que afecten la resta d'Illes Balears, especialment Menorca, l'única cosa que s'ha de fer és convèncer el ministre d'Indústria de l'Estat espanyol, el senyor Soria, perquè no deixi prosperar aquests projectes.

Prospeccions previstes per José Manuel Soria (PP). Imatge extreta d'aquí.

A part d'això, també em sorprèn veure en una manifestació en contra de les prospeccions petrolieres el senyor Joan Carlos Grau, diputat del PP per Menorca, amb una pancarta que posi "Menorca Diu No". Si aquest senyor realment vol que les prospeccions petrolieres es parin només ha de fer dues coses. La primera és parlar amb el senyor Soria, company de partit, per tal que pari els futurs projectes que amenacen les Illes Balears. I la segona, parlar amb el senyor Rajoy, president del seu partit, per demanar-li que derogui la Llei 24/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs, feta pel seu expresident, el senyor José María Aznar.

Foto extreta d'aquí.

Per tant, no fa falta que ens enganyin i ens diguin que les prospeccions petrolieres no es poden parar perquè això no és veritat. Si volen, que ens diguin la veritat i ens diguin que no les volen parar. No és poder, és voler. 

Ara, després de veure què ha passat amb els diferents governs estatals (Aznar-Zapatero-Rajoy) queda clar que no hi ha cap voluntat política d'acabar amb les prospeccions petrolieres i canviar el model energètic que tenim.

Si voleu més informació sobre totes les prospeccions que estan autoritzades fins al dia 31 de desembre de 2013, podeu entrar a la pàgina del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.

Prospeccions autoritzades a Espanya fins al 31 de desembre de 2013.

@SomEnergia

Del 18 al 22 de novembre de 2013, a Maó, es van celebrar les jornades sobre els 20 anys de Menorca Reserva de Biosfera.

En aquestes jornades es va analitzar la situació en la qual Menorca es troba després de 20 anys de ser declarada Reserva de Biosfera. L'anàlisi es va realitzar en 5 blocs temàtics:

• Bloc 1. Vectors ambientals: aigua, energia i residus.
• Bloc 2. Territori i paisatge.
• Bloc 3. Conservació i gestió del patrimoni natural.
• Bloc 4. Conservació i gestió del patrimoni cultural.
• Bloc 5. Economia, educació i benestar social.

Imatge extreta d'aquí.

Després de les jornades es va generar un document de conclusions que resumeix el que es va considerar que seria l'estat en què es troba Menorca. De totes les consideracions que es feien en tots els blocs, de moment, em vull quedar amb una: Menorca té una dependència total de les energies fòssils i només un 3% de l'energia consumida prové de fonts renovables.

Davant aquesta situació és clar que s'ha d'actuar a tots els nivells, és a dir, des de l'Estat, que és qui legisla i regula el sector, fins als consumidors. I on vull entrar és en aquest darrer punt, els consumidors. Molts cops pensem que com a usuaris finals no podem fer res per canviar el model energètic que hi ha al nostre país, i estem molt equivocats perquè podem decidir quin tipus d'energia volem consumir. A casa, fa dies que vam decidir que nosaltres consumiríem energia que provingués de fonts renovables. I com ho vam fer? Molt fàcil, fent-nos socis de Som Energia. 

La cooperativa d'energia verda Som Energia es va crear l'11 de desembre de 2010 amb l'objectiu de canviar el model energètic actual i treballar juntament amb els consumidors per assolir un model 100% renovable a través de promoure la participació de la ciutadania en aquest canvi, de convertir-se en una comercialitzadora d'electricitat 100% renovable i d'iniciar projectes propis de producció d'energia.

La societat en la qual vivim és consumidora principalment de fonts energètiques de base mineral, però aquest model ha de canviar i l'energia s'haurà de crear localment a partir de fonts renovables ja que:

• S'ha arribat al Peak Oil, s'acaba el petroli accessible a bon preu.
• Es necessita una seguretat energètica. Ara hi ha massa dependència exterior de zones conflictives.
• Els efectes sobre el canvi climàtic que provoca l'ús de combustibles fòssils són molt importants.
• S'ha d'afavorir la producció descentralitzada i l'economia local.

Les persones associades a Som Energia entenem que la popularització de les energies renovables passa per aplicar mesures de promoció local a petita escala. Si la gent visualitza els projectes d'energies renovables i en treu profit, provocarà el sorgiment d'una nova consciència sostenible.

Jo ja formo part d'aquesta cooperativa d'energia verda que a dia d'avui ja té més de 12.800 socis i sòcies. Si tu vols fer-te soci/sòcia de Som Energia només has d'emplenar les teves dades aquí.

Si et vols informar de tot el que passa a Som Energia, també ho pots fer a través de Facebook o de Twitter.

A part d'això, si ho vols, també et pots posar en contacte amb els grups locals que hi ha en funcionament als diferents punts del territori estatal. En aquest enllaç hi ha tota la informació que necessites.

I si vius a Menorca pots entrar al Facebook local o contactar amb el grup menorquí a través del correu electrònic: menorca@somenergia.coop.

Per a més informació també pots consultar el web de Som Energia.

Vull un model energètic renovable

Dins l'assignatura de ciències naturals de 3r d'ESO hi ha una unitat sobre recursos naturals i una altra sobre problemàtiques ambientals. 

En la unitat de recursos naturals, entre moltes altres coses, s'explica quins tipus de recursos energètics hi ha, els quals es poden dividir bàsicament en dos tipus: els renovables i els no renovables. Per una banda, els renovables (el Sol, l'aigua, el vent, l'energia interna de la Terra, etc.) són aquells que no s'esgoten a escala humana i que, per tant, es poden emprar sempre. (S'entén que no a tots els llocs del planeta existeixen tots i que no en tenim disponibilitat durant les 24h del dia els 365 dies de l'any.) Per l'altra, els no renovables (carbó, petroli, urani, etc.) són aquells que un cop els hem emprat ja no els podem tornar a utilitzar i, per tant, s'acaben. A part d'aquesta diferència, l'impacte ambiental global que generen els renovables és molt menor que no pas el que generen els no renovables. Explicat això, sembla prou clar que qualsevol model energètic (sigui a l'escala que sigui) ha d'utilitzar fonts d'energies renovables, o al menys això és el que pensa l'alumnat de 3r d'ESO en haver acabat d'explicar aquesta unitat.

Mina de Riotinto, Huelva. Imatge extreta d'aquí.

Parc eòlic de Milà, Menorca. Imatge extreta d'aquí.

No és ser irresponsable donar la raó a l'alumnat de 3r d'ESO, sinó que és donar la raó a una part de la societat que no està condicionada pel poder que actualment tenen les grans empreses generadores d'energia. Al nostre país, cap dels governs estables que hi ha hagut fins ara (em refereixo als de González, Aznar, Zapatero i Rajoy) ha volgut apostar per un model energètic basat en les energies renovables. Tots els models energètics plantejats pel PP i pel PSOE han estat models basats en les energies no renovables, els quals han afavorit sobretot les grans empreses generadores d'energia amb fonts no renovables.

González, Aznar, Zapatero i Rajoy, els quatre presidents no renovables

A 3r d'ESO també s'explica que el principal recurs energètic no renovables és el petroli, un hidrocarbur (barreja d'hidrogen i carboni) que un cop extret s'utilitza per obtenir molts altres compostos, com per exemple la gasolina, el gasoil, el querosè, etc. L'obtenció i la utilització del petroli com a font energètica porta associades dues grans problemàtiques ambientals: els vessaments quan s'extreu i es transporta, i l'emissió de partícules contaminats (diòxid de carboni, òxids de sobre, òxids nitrosos, etc.) quan els productes derivats del petroli es consumeixen per combustió.

L'emissió de partícules contaminats és una de les principals causants de la contaminació atmosfèrica del planeta i del canvi climàtic. Els accidents en les plataformes extractives o en el transport de petroli contaminen el medi marí i afecten greument tots els hàbitats amb què entren en contacte.

 Contaminació ambiental de Madrid. Imatge extreta d'aquí.

L'any 2011 el Sr. Sebastián (Ministre d'Indústria amb el govern de Zapatero), per Real Decret, va autoritzar prospeccions petrolieres a les costes de les Illes Balears, entre Eivissa i València. Ara, l'any 2014, el Sr. Soria (Ministre d'Indústria amb el govern de Rajoy) està en procés d'autoritzar més prospeccions petrolieres a les costes de les Illes Balears, entre Menorca i Catalunya i al sud de Menorca. Aquestes prospeccions perjudicaran greument la fauna marina, però el que serà pitjor serà la instal·lació de les plataformes petrolieres prop de les costes de les Illes. 

Catàstrofe del Prestige. Imatge extreta d'aquí.

Zona d'afectació de les prospeccions petrolieres. Imatge extreta d'aquí.

Si l'Estat espanyol tingués un model energètic renovable, les prospeccions petrolieres no serien necessàries i tots hi sortiríem guanyant, però, és clar!, si ho haguessin fet, l'acusarien de pensar com l'alumnat de 3r d'ESO.

Esllavissades rotacionals a la variant de Ferreries

D'entre les assignatures que més recordo de quan vaig estudiar ciències ambientals a la Universitat de Girona hi ha la de riscos ambientals. El Dr. Carles Roqué i el Dr. Rogelio Linares n'eren els professors, i d'entre les moltes coses que ens van mostrar, a part de les aventuretes amb el Dr. Lluís Pallí, hi havia les esllavissades.

Una esllavissada és un moviment de les roques o del terra vessant avall, sobre una superfície de trencament, quan se supera la resistència al tall, i la velocitat de la massa que es mou és igual en tots els punts. 

D'esllavissades n'hi ha de diferents tipus, un dels quals és la rotacional o slump, aquella que es produeix quan hi ha moviments a favor d'una superfície de ruptura corba. Aquests tipus d'esllavissades són freqüents en sòls cohesius de tipus uniforme, com ara les argiles. La següent figura mostra una esllavissada rotacional.

Imatge extreta d'aquí

Una de les grans esllavissades que recordo haver vist (en vídeo) és la de Maierato, un poble de la regió del sur de Calàbria a Itàlia. La teniu a continuació.

El dia 22 de maig de 2012 es va inaugurar la variant de Ferreries, una obra que va costar més de 21 milions d'euros i que va ser construïda en una zona on hi ha diversos materials al·luvials i col·luvials quaternaris amb predomini d’arenes, llims i argiles. En el següent vídeo podeu veure la variant de Ferreries direcció Ciutadella-Maó.

A finals de desembre de 2013, un any i mig després de la inauguració, als talussos de la variant de Ferreries hi van aparèixer esllavissades, però a principis de gener de 2014, en un dels punts emblemàtics de la variant de Ferreries, la rotonda amb pas elevat de Sant Patrici, hi vaig veure una esllavissada molt més gran, d'aquelles que el Dr. Roqué mostrava a les seves classes universitàries.

Dia 17 de gener de 2014 el Diari Menorca publicava que aquests lliscaments eren causats per la pluja i que el Consell Insular de Menorca ja havia començat a estudiar com consolidar aquests materials. Per desgràcia, l'impacte de l'home sobre el medi sempre du associats impactes i riscos que abans de les obres eren inexistents.