El circ ja torna a començar. Dia 30 hi haurà la primera funció. Ara es comencen a repartir les butaques i hi haurà cops, com la darrera vegada. S’han de tenir butaques de primera fila per poder sortir bé a la foto perquè l’última fila no és prou digna. Diran el que voldran, però ara l’important és poder tenir una bona butaca i sortir bé a la foto, ja que els resultats obtinguts a final del juny passat no van ser els imaginats. Als partits centralistes no els importa la visió d’estat i menys els problemes que hi ha a comunitats autònomes com la nostra. Fa anys que estan instaurats en la visió exclusiva de partit i així ho demostren dia a dia.
Durant el desembre de 2015, els quatre partits centralistes van criticar molt la situació política que vivien a Catalunya Junts pel Sí i la CUP per poder formar un govern estable. L’artilleria madrilenya només feia que atacar constantment Catalunya perquè no s’arribava a un acord i s’haurien de convocar noves eleccions. Havia de ser el desastre més gran de la història democràtica de l’estat espanyol, però el temps ha posat tothom al seu lloc.
Els sobiranistes de Balears no vam tenir representació ni al desembre del 2015 ni al juny del 2016. No vam tenir, ni tenim, veu a Madrid. I això, per molt que diguin, és un greu problema per a les nostres illes, especialment per a les petites com Menorca. Els sobiranistes ens haurem de mirar el circ des de casa perquè no ens deixaran anar ni al galliner, tot i ser els que paguem les entrades més cares de tot l’estat, entrades que ens haurien de permetre estar davant de la primera fila per poder defensar els nostres drets i reclamar tot allò que ens mereixem i no tenim.
Mentre duri el circ cap dels “representants” polítics de les Illes que hi ha dins l’amfiteatre intervindrà ni tindrà la capacitat per fer que els seus caps parlin dels problemes que hi ha a les Illes. I no és que ho digui jo, sinó que és un fet que ja es va produir el mes de desembre de 2015 quan les Illes vam ser les grans absents d’aquell ridícul espectacle d’investidura. Amb un sol representant sobiranista això no passaria, ja que podria fer com els que tenen altres comunitats autònomes, com Catalunya, Canàries, Galícia o Euskadi, que tenen veu directa a Madrid i que poden posar damunt la taula els problemes de les seves regions.
En aquesta legislatura, duri el que duri, no hi haurà ningú a Madrid que defensi els problemes que hi ha a Balears de forma directa i contundent. Els partits centralistes tenen altres prioritats i els problemes de comunitats com la nostra no estan dins la llista. No hi haurà ningú que treballi perquè Balears tingui un finançament just i perquè es pari la sangria fiscal que patim. No hi haurà ningú que exposi de forma directa des de la tarima del Congrés que tenim el greu problema amb el transport (especialment a Menorca). No hi haurà ningú que faci d’interlocutor directe a l’hora de solucionar els problemes municipals que Madrid té enrocats. En definitiva, no hi haurà ningú que doni veu a tots els problemes que tenim a les Illes.
Des dels partits que defensem el sobiranisme de les Illes hem de seguir treballant perquè les situacions viscudes en les dues últimes convocatòries electorals no es tornin a repetir. Hem de ser forts i convincents i treballar més junts que mai per tenir aquesta unitat soberanista que sempre hem defensat i que ha de ser la veritable veu dels illencs. Hem de tenir clar que si nosaltres no tenim veu a Madrid ningú defensarà els nostres interessos i no podrem créixer ni evolucionar, ni com a societat ni com a poble. No podem seguir sent un dels motors econòmics de l’Estat espanyol i continuar sent maltractats com fins ara. Sigui quan sigui (d’aquí a sis mesos o d’aquí a quatre anys) a les properes eleccions generals els soberanistes hem de ser a Madrid per defensar els interessos de les Illes per damunt de tot.
Article d'opinió publicat a la revista l'Altra mirada
