Més per Menorca

Més per Menorca és un moviment polític menorquinista, ecologista i d’esquerres que neix després de veure que a Menorca en els darrers anys s’han impulsat, amb l’excusa de la crisi econòmica, polítiques contra els sectors més febles de la societat, contra els drets socials, contra les llibertats, contra la igualtat de la justícia, contra el territori, contra la llengua i contra la cultura. S’han impulsat polítiques que dibuixen un nou model territorial i de desenvolupament en què la prioritat és l’urbanisme a la carta i l’interès individual davant del col·lectiu; un model que fa recular els drets i el protagonisme de les persones, la qualitat de vida, la cohesió social i territorial, i la protecció del territori insular.

Actualment aquest moviment està format sobretot per persones independents i per persones que formen part de partits polítics. Fins avui hi donen suport PSM Més per Menorca, Iniciativa-Verds, Equo i Esquerra Republicana de Menorca, i resta obert a noves incorporacions i/o a confluir amb altres moviments i projectes polítics que hi ha a Menorca. 

Més per Menorca busca sumar totes aquelles persones i tots els col·lectius que defensen i creuen en una Menorca d'esquerres, social, democràtica i verda. Més per Menorca és la suma de sensibilitats amb Menorca com a referència i té l’objectiu de fer confluir la política ciutadana amb la política institucional a través de la participació i de noves maneres de gestió pública.  Es tracta d’un moviment que assumeix que el model polític i democràtic actual necessita un canvi i que les polítiques d’avui en dia ja no són vàlides per a la major part de la ciutadania. Aquest moviment menorquinista té com a objectiu fer possible que des de Menorca es pugui decidir sobre qüestions vitals que afecten la gent i el territori a través de la participació ciutadana. Més per Menorca aposta pel menorquinisme polític, per la suma de sensibilitats, més enllà de la rigidesa de les sigles dels partits polítics.

Més per Menorca vol treballar en projectes i programes coherents i alternatius que donin solucions completes, creïbles i a llarg termini als reptes socials, democràtics i mediambientals. Integrar els tres aspectes en les polítiques locals i insulars és clau per invertir en un model socioeconòmic (amb principis i mecanismes senzills i directes de participació ciutadana, horitzontalitat i transparència) que tingui ben present les persones. 

Més per Menorca es va començar a gestar ja fa gairebé 2 anys i es va fer públic el passat mes de juliol en la presentació del manifest “Un futur millor és a les nostres mans”. En aquesta presentació una trentena de persones mostraven el seu acord i la seva voluntat de fer feina per una Menorca millor, tenint present les persones i les ganes de recuperar la capacitat d’una vida digna en el si d’una societat més justa. A dia d’avui més de 300 persones ja s’han adherit a aquest manifest i volen una Menorca millor.

El passat 8 de novembre Més per Menorca va fer una altra passa endavant i va celebrar la primera assemblea. Més de 75 persones van debatre l’ideari polític que havia de tenir el moviment per constituir-lo i per començar a assentar les bases del canvi que ha d’aconseguir recuperar la política local i insular feta per les persones i per a les persones. Va ser un debat molt enriquidor que va rebre aportacions de tot tipus: des de la constatació que hi ha una crisi de l’estat de dret i que el model estatal que hi ha actualment no funciona, passant per temes d’economia i d’ecologia, fent una reivindicació del model educatiu que els professionals ara presentaran en un pacte educatiu, definint què s’entén per sobirania i quins temes ha d’englobar, fins a una clara defensa de la paraula i del contingut de la llibertat. 

Actualment des de Més per Menorca s’està treballant per acabar de definir el document d’ideari polític, el reglament que ha de regir el procés de primàries que ha de definir una persona candidata per encapçalar la llista al Consell Insular i al Parlament de les Illes Balears i per preparar totes les comissions específiques que determinin les línies polítiques estratègiques en tots els àmbits d’actuació.

Més per Menorca és un moviment jove que creix i que s’espera que tingui molt futur ja que, com diu el manifest impulsor, “Un futur millor és a les nostres mans”. 

Es pot contactar amb Més per Menorca a través de:

Correu electrònic: mespermenorca@gmail.com

Facebook: https://www.facebook.com/SomMesPerMenorca

Twitter: @SomMesMenorca

I es pot llegir tota la informació sobre el manifest i el moviment Més per Menorca a:

Blog: http://mespermenorca.blogspot.com.es/

Article que vaig publicar a la revista número 34 de L'altra mirada de l'Ateneu Pere Mascaro.

Ha estat un estiu Diveinn Menorca

Una de les coses que sempre m'havia fet respecte era fer submarinisme. Jo era d'aquells que gairebé no sabia ni respirar amb el tub quan feia snorkel. Això de respirar constantment per la boca no era una de les meves virtuts.

Sempre m'han dit que quan s'ha de perdre la por d'una cosa desconeguda s'ha de fer amb algú que hi tinguis confiança. I fa temps que una de les coses que volia fer era perdre la por de l'aigua i poder respirar amb calma i tranquil·litat en el fons marí.

L'octubre passat, amb en Pablo, amic i submarinista del centre Diveinn Menorca, em vaig atrevir. Havia de ser o amb ell o amb ningú. I sí, va ser amb ell. 45 minuts sota l'aigua, respirant per la boca, amb una calma que no m'hauria imaginat mai. Sense aquella por que pensava que podia tenir. Bé, podeu veure'n un tastet en el següent vídeo.

D'aquella experiència només hi ha un petit problema. Durant aquest estiu he repetit l'experiència, tantes vegades que he fet els cursos Open water diver i Advanced open water diver de PADI. No en vaig tenir prou amb el bateig que vam fer a Cala Blanca! Menorca té suficients racons marins per descobrir, zones molt interessants per conèixer i vaixells enfonsats, com el Malakoff, per visitar.

Sí, aquest ha estat un estiu Diveinn Menorca. Espero que en properes entrades pugui penjar vídeos i fotos de les diferents immersions!

I si vosaltres també voleu provar aquesta experiència, ja ho sabeu, només heu de contactar amb DiveinnMenorca! Ho podeu fer a través de Facebook o Twitter!

Avui Escòcia vota el seu futur

Avui Escòcia vota el seu futur. Avui fan un referèndum per decidir si segueixen dins el Regne Unit o es declaren independents i són un nou país. Avui la ciutadania escocesa pot exercir el seu dret a vot, una cosa ben normal en una democràcia. Avui, a Escòcia, els ciutadans aniran a un col·legi electoral i podran dipositar el seu vot. Avui Escòcia és l'enveja de molts, una enveja que no hauria d'existir. Avui tots els ciutadans hauríem de poder decidir el nostre futur. Avui queda molt clar que la democràcia espanyola està molt i molt lluny de la democràcia del Regne Unit. Avui el Regne Unit dóna una classe magistral de democràcia a tota la Unió Europea. Avui no puc opinar sobre el Yes or No d'Escòcia, desconec la seva realitat. Avui a Escòcia guanyarà la democràcia. Avui milions de catalans (tant els del Sí com els del No) esperen que aquesta normalitat escocesa ben aviat pugui ser una normalitat catalana. Avui no entenc la democràcia que impera en el país on visc. Avui espero que el 9N els catalans puguin votar. Avui la cosa és molt senzilla per uns i molt complicada per altres.

1 d'abril, dia d'enganar

Avui és dia 1 d'abril i a Menorca és el dia d'enganar. Una tradició ben britànica que encara perdura, però després n'hi ha que no volen sentir a parlar d'història... Bé, com cada any el diari Menorca treu una notícia d'aquelles que sembla estranya a molta gent, però que al final se l'acaba creient.

Enguany estic segur que en tenien moltes d'aquestes possibles notícies, ja que l'actualitat dóna per a molt i més. Jo per exemple els proposaria els titulars següents:

"El govern central decideix parar les prospeccions petrolieres al Mediterrani"

"Balears obté un finançament just"

"La corrupció s'acaba a les Illes Balears"

"Sa velo, el mitjà de transport més emprat a Ciutadella"

"El transport aeri ja no és un problema per a les menorquines i per als menorquins"

"Els aqüífers de Menorca ja no estan contaminats"

"Menorca és sostenible energèticament"

"El ministre Soria (PP) sap que el meridià de Greenwich no passa per Canàries"

"Tot l'alumnat que acaba 4t d'ESO és trilingüe"

"A Menorca no hi ha regidors trànsfugues"

"Balearia té els vaixells operatius tots els dies de l'any"

"Una professora de secundària és la nova Consellera d'Educació del Govern de les Illes Balears"

"Augmenta la freqüència de neteja a les platges de Menorca" 

"Balears defensa el català com a llengua pròpia i en defensa les modalitats insulars"

"Els corruptes tornen tots els diners robats"

"Catalunya celebrarà legalment el referèndum dia 9 de novembre"

"L'atur es redueix a un 5%"

"Les beques per estudis augmenten un 25%"

"El PP de Menorca defensa el territori"

"..."

Ara, totes aquestes frases només tenen un problema: no s'haurien de fer servir el dia d'enganar, haurien de ser notícies certes. Bé, tothom sap que somiar és de franc.

Carles Puyol

Dimarts passat Carles Puyol va fer públic que a final d'aquesta temporada deixaria el Barça. Encara li queden dos anys de contracte, però com que creu que no està per jugar al nivell com el que un club com el Barça exigeix, ho deixa. Se'n va. De moment, espero que a partir de dia 1 de juliol només sigui el barcelonisme qui perdi aquest gran referent i que el món del futbol, i de l'esport en general, encara el puguin assaborir uns quants anys més.

En Carles Puyol ha estat 18 anys al Barça. Ha fet tota la seva carrera esportiva vinculada al mateix club, cosa que avui dia fan molts pocs esportistes. Crec que és un amor que pocs tenen. Crec que és una persona que ho ha donat tot, tant dins com fora del camp. Crec que és un jugador que quan l'equip no va bé o perd, anima, no para i sempre creu que la cosa es pot remuntar. En Carles Puyol és un lluitador nat, un guerrer. Si tothom lluités pels seus ideals i per les coses i pels valors que defensa, segur que viuríem en un món millor. Crec que una de les altres coses que ha demostrat Carles Puyol és l'amor i la passió per la seva terra.

Com a futbolista crec que no ha fet més d'una vintena de gols com a professional, però sí que recordo el que va marcar al Bernabéu el dia del 2-6, no pel gol, sinó per la celebració. Un petó a un escut lligat a una senyera. Res més a dir.

Foto extreta de la web de Carles Puyol.

També recordo Carles Puyol a la final de Wembley de 2011. Jo tenia clar que havia de ser ell qui havia d'aixecar aquella Champions, però no, va ser Eric Abidal. Un homenatge de reconeixement a un altre gran treballador, a una altre gran lluitador, a un altre gran atleta i a una altra gran persona.

Espero que Carles Puyol segueixi d'una manera o d'una altra vinculat al Barça i al món de l'esport entrenant i transmetent aquests valors d'esforç, de treball, de perseverança, d'empatia, d'honradesa, de solidaritat i de persona. De Carles Puyol en aquest món en queden pocs.

Fa dies, quan encara no havia nascut en Bernat, em van preguntar com voldria que fos. Recordo que vaig dir: guerrer, catalanista i del Barça. Ara crec que hauria pogut dir: com Carles Puyol.

Les prospeccions es poden parar

Els dirigents polítics del PP ens enganyen quan ens diuen que les prospeccions petrolieres que afectaran les Illes Balears no es poden parar. 

Totes les prospeccions petrolieres que ara amenacen les Illes Balears es poden parar. Sí, es poden aturar tant les que hi ha entre Eivissa i València autoritzades pel senyor Miguel Sebastián (PSOE) l'any 2011 a través dels Reials Decrets 1773/2010, 1774/2010 i 1775/2010 publicats al BOE de 22 de març de 2011, com les que ara té previstes el senyor José Manuel Soria (PP) al voltant de Menorca.

Les prospeccions que va autoritzar el senyor Sebastián ara estan en procés d'avaluació d'impacte ambiental, a les quals, fins al passat 21 de febrer, es van poder presentar al·legacions ja que aquesta avaluació d'impacte ambiental estava en procés d'exposició pública. Si el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient accepta només una de les més de 100.000 al·legacions presentades i emet una declaració d'impacte ambiental negativa, les prospeccions petrolieres que afecten el nord d'Eivissa no es realitzaran.

Prospeccions autoritzades per Miguel Sebastián (PSOE). Imatge extreta d'aquí.

Per poder parar els futurs projectes que afecten la resta d'Illes Balears, especialment Menorca, l'única cosa que s'ha de fer és convèncer el ministre d'Indústria de l'Estat espanyol, el senyor Soria, perquè no deixi prosperar aquests projectes.

Prospeccions previstes per José Manuel Soria (PP). Imatge extreta d'aquí.

A part d'això, també em sorprèn veure en una manifestació en contra de les prospeccions petrolieres el senyor Joan Carlos Grau, diputat del PP per Menorca, amb una pancarta que posi "Menorca Diu No". Si aquest senyor realment vol que les prospeccions petrolieres es parin només ha de fer dues coses. La primera és parlar amb el senyor Soria, company de partit, per tal que pari els futurs projectes que amenacen les Illes Balears. I la segona, parlar amb el senyor Rajoy, president del seu partit, per demanar-li que derogui la Llei 24/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs, feta pel seu expresident, el senyor José María Aznar.

Foto extreta d'aquí.

Per tant, no fa falta que ens enganyin i ens diguin que les prospeccions petrolieres no es poden parar perquè això no és veritat. Si volen, que ens diguin la veritat i ens diguin que no les volen parar. No és poder, és voler. 

Ara, després de veure què ha passat amb els diferents governs estatals (Aznar-Zapatero-Rajoy) queda clar que no hi ha cap voluntat política d'acabar amb les prospeccions petrolieres i canviar el model energètic que tenim.

Si voleu més informació sobre totes les prospeccions que estan autoritzades fins al dia 31 de desembre de 2013, podeu entrar a la pàgina del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.

Prospeccions autoritzades a Espanya fins al 31 de desembre de 2013.

@SomEnergia

Del 18 al 22 de novembre de 2013, a Maó, es van celebrar les jornades sobre els 20 anys de Menorca Reserva de Biosfera.

En aquestes jornades es va analitzar la situació en la qual Menorca es troba després de 20 anys de ser declarada Reserva de Biosfera. L'anàlisi es va realitzar en 5 blocs temàtics:

• Bloc 1. Vectors ambientals: aigua, energia i residus.
• Bloc 2. Territori i paisatge.
• Bloc 3. Conservació i gestió del patrimoni natural.
• Bloc 4. Conservació i gestió del patrimoni cultural.
• Bloc 5. Economia, educació i benestar social.

Imatge extreta d'aquí.

Després de les jornades es va generar un document de conclusions que resumeix el que es va considerar que seria l'estat en què es troba Menorca. De totes les consideracions que es feien en tots els blocs, de moment, em vull quedar amb una: Menorca té una dependència total de les energies fòssils i només un 3% de l'energia consumida prové de fonts renovables.

Davant aquesta situació és clar que s'ha d'actuar a tots els nivells, és a dir, des de l'Estat, que és qui legisla i regula el sector, fins als consumidors. I on vull entrar és en aquest darrer punt, els consumidors. Molts cops pensem que com a usuaris finals no podem fer res per canviar el model energètic que hi ha al nostre país, i estem molt equivocats perquè podem decidir quin tipus d'energia volem consumir. A casa, fa dies que vam decidir que nosaltres consumiríem energia que provingués de fonts renovables. I com ho vam fer? Molt fàcil, fent-nos socis de Som Energia. 

La cooperativa d'energia verda Som Energia es va crear l'11 de desembre de 2010 amb l'objectiu de canviar el model energètic actual i treballar juntament amb els consumidors per assolir un model 100% renovable a través de promoure la participació de la ciutadania en aquest canvi, de convertir-se en una comercialitzadora d'electricitat 100% renovable i d'iniciar projectes propis de producció d'energia.

La societat en la qual vivim és consumidora principalment de fonts energètiques de base mineral, però aquest model ha de canviar i l'energia s'haurà de crear localment a partir de fonts renovables ja que:

• S'ha arribat al Peak Oil, s'acaba el petroli accessible a bon preu.
• Es necessita una seguretat energètica. Ara hi ha massa dependència exterior de zones conflictives.
• Els efectes sobre el canvi climàtic que provoca l'ús de combustibles fòssils són molt importants.
• S'ha d'afavorir la producció descentralitzada i l'economia local.

Les persones associades a Som Energia entenem que la popularització de les energies renovables passa per aplicar mesures de promoció local a petita escala. Si la gent visualitza els projectes d'energies renovables i en treu profit, provocarà el sorgiment d'una nova consciència sostenible.

Jo ja formo part d'aquesta cooperativa d'energia verda que a dia d'avui ja té més de 12.800 socis i sòcies. Si tu vols fer-te soci/sòcia de Som Energia només has d'emplenar les teves dades aquí.

Si et vols informar de tot el que passa a Som Energia, també ho pots fer a través de Facebook o de Twitter.

A part d'això, si ho vols, també et pots posar en contacte amb els grups locals que hi ha en funcionament als diferents punts del territori estatal. En aquest enllaç hi ha tota la informació que necessites.

I si vius a Menorca pots entrar al Facebook local o contactar amb el grup menorquí a través del correu electrònic: menorca@somenergia.coop.

Per a més informació també pots consultar el web de Som Energia.

Vull un model energètic renovable

Dins l'assignatura de ciències naturals de 3r d'ESO hi ha una unitat sobre recursos naturals i una altra sobre problemàtiques ambientals. 

En la unitat de recursos naturals, entre moltes altres coses, s'explica quins tipus de recursos energètics hi ha, els quals es poden dividir bàsicament en dos tipus: els renovables i els no renovables. Per una banda, els renovables (el Sol, l'aigua, el vent, l'energia interna de la Terra, etc.) són aquells que no s'esgoten a escala humana i que, per tant, es poden emprar sempre. (S'entén que no a tots els llocs del planeta existeixen tots i que no en tenim disponibilitat durant les 24h del dia els 365 dies de l'any.) Per l'altra, els no renovables (carbó, petroli, urani, etc.) són aquells que un cop els hem emprat ja no els podem tornar a utilitzar i, per tant, s'acaben. A part d'aquesta diferència, l'impacte ambiental global que generen els renovables és molt menor que no pas el que generen els no renovables. Explicat això, sembla prou clar que qualsevol model energètic (sigui a l'escala que sigui) ha d'utilitzar fonts d'energies renovables, o al menys això és el que pensa l'alumnat de 3r d'ESO en haver acabat d'explicar aquesta unitat.

Mina de Riotinto, Huelva. Imatge extreta d'aquí.

Parc eòlic de Milà, Menorca. Imatge extreta d'aquí.

No és ser irresponsable donar la raó a l'alumnat de 3r d'ESO, sinó que és donar la raó a una part de la societat que no està condicionada pel poder que actualment tenen les grans empreses generadores d'energia. Al nostre país, cap dels governs estables que hi ha hagut fins ara (em refereixo als de González, Aznar, Zapatero i Rajoy) ha volgut apostar per un model energètic basat en les energies renovables. Tots els models energètics plantejats pel PP i pel PSOE han estat models basats en les energies no renovables, els quals han afavorit sobretot les grans empreses generadores d'energia amb fonts no renovables.

González, Aznar, Zapatero i Rajoy, els quatre presidents no renovables

A 3r d'ESO també s'explica que el principal recurs energètic no renovables és el petroli, un hidrocarbur (barreja d'hidrogen i carboni) que un cop extret s'utilitza per obtenir molts altres compostos, com per exemple la gasolina, el gasoil, el querosè, etc. L'obtenció i la utilització del petroli com a font energètica porta associades dues grans problemàtiques ambientals: els vessaments quan s'extreu i es transporta, i l'emissió de partícules contaminats (diòxid de carboni, òxids de sobre, òxids nitrosos, etc.) quan els productes derivats del petroli es consumeixen per combustió.

L'emissió de partícules contaminats és una de les principals causants de la contaminació atmosfèrica del planeta i del canvi climàtic. Els accidents en les plataformes extractives o en el transport de petroli contaminen el medi marí i afecten greument tots els hàbitats amb què entren en contacte.

 Contaminació ambiental de Madrid. Imatge extreta d'aquí.

L'any 2011 el Sr. Sebastián (Ministre d'Indústria amb el govern de Zapatero), per Real Decret, va autoritzar prospeccions petrolieres a les costes de les Illes Balears, entre Eivissa i València. Ara, l'any 2014, el Sr. Soria (Ministre d'Indústria amb el govern de Rajoy) està en procés d'autoritzar més prospeccions petrolieres a les costes de les Illes Balears, entre Menorca i Catalunya i al sud de Menorca. Aquestes prospeccions perjudicaran greument la fauna marina, però el que serà pitjor serà la instal·lació de les plataformes petrolieres prop de les costes de les Illes. 

Catàstrofe del Prestige. Imatge extreta d'aquí.

Zona d'afectació de les prospeccions petrolieres. Imatge extreta d'aquí.

Si l'Estat espanyol tingués un model energètic renovable, les prospeccions petrolieres no serien necessàries i tots hi sortiríem guanyant, però, és clar!, si ho haguessin fet, l'acusarien de pensar com l'alumnat de 3r d'ESO.

Esllavissades rotacionals a la variant de Ferreries

D'entre les assignatures que més recordo de quan vaig estudiar ciències ambientals a la Universitat de Girona hi ha la de riscos ambientals. El Dr. Carles Roqué i el Dr. Rogelio Linares n'eren els professors, i d'entre les moltes coses que ens van mostrar, a part de les aventuretes amb el Dr. Lluís Pallí, hi havia les esllavissades.

Una esllavissada és un moviment de les roques o del terra vessant avall, sobre una superfície de trencament, quan se supera la resistència al tall, i la velocitat de la massa que es mou és igual en tots els punts. 

D'esllavissades n'hi ha de diferents tipus, un dels quals és la rotacional o slump, aquella que es produeix quan hi ha moviments a favor d'una superfície de ruptura corba. Aquests tipus d'esllavissades són freqüents en sòls cohesius de tipus uniforme, com ara les argiles. La següent figura mostra una esllavissada rotacional.

Imatge extreta d'aquí

Una de les grans esllavissades que recordo haver vist (en vídeo) és la de Maierato, un poble de la regió del sur de Calàbria a Itàlia. La teniu a continuació.

El dia 22 de maig de 2012 es va inaugurar la variant de Ferreries, una obra que va costar més de 21 milions d'euros i que va ser construïda en una zona on hi ha diversos materials al·luvials i col·luvials quaternaris amb predomini d’arenes, llims i argiles. En el següent vídeo podeu veure la variant de Ferreries direcció Ciutadella-Maó.

A finals de desembre de 2013, un any i mig després de la inauguració, als talussos de la variant de Ferreries hi van aparèixer esllavissades, però a principis de gener de 2014, en un dels punts emblemàtics de la variant de Ferreries, la rotonda amb pas elevat de Sant Patrici, hi vaig veure una esllavissada molt més gran, d'aquelles que el Dr. Roqué mostrava a les seves classes universitàries.

Dia 17 de gener de 2014 el Diari Menorca publicava que aquests lliscaments eren causats per la pluja i que el Consell Insular de Menorca ja havia començat a estudiar com consolidar aquests materials. Per desgràcia, l'impacte de l'home sobre el medi sempre du associats impactes i riscos que abans de les obres eren inexistents. 

Xiular

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana la paraula xiular, entre altres definicions, significa "mostrar amb xiulets la desaprovació envers algú o alguna cosa". 

En la nostra vida tots hem xiulat alguna vegada. Més d'un cop hem vist com a camps de futbol es xiulava el trist espectacle que oferien els jugadors d'un equip o les "errades" arbitrals. Per desgràcia, alguns cops hem anat a concerts o espectacles que ens han decebut i en acabar hem xiulat. A vegades hem vist actituds d'altres persones que hem considerat que no eren correctes, com per exemple les baralles que hi ha molts cops als Jocs des Pla, i hem xiulat. Més d'un conferenciant ha hagut d'escoltar els xiulets del públic assistent quan aquest ha fet declaracions que no tocaven. I a vegades algun que altre representant polític ha estat xiulat quan ha assistit a determinats actes públics.

El passat 17 de gener, a Ciutadella, igual que a molts altres llocs del territori, es va celebrar la professó dels Tres Tocs. Un cop la regidora més jove de la corporació va haver fet els tres tocs, la Banda Municipal de Ciutadella va interpretar l'himne d'Espanya. Va ser en aquest moment quan part dels presents a la plaça de Ses Palmeres van xiular.

En aquest cas concret de Ciutadella la gent que va xiular ho va fer bàsicament per dos motius: o perquè no se sent espanyola i creu que aquest himne no la representa, o perquè considera que en la festivitat de Sant Antoni aquest himne no hi pinta res, ja que sona per un acord de plenari (Punt 7 Ple Extraordinari de l'Ajuntament de Ciutadella de dia 15 de desembre de 2011) pres entre dos partits polítics, PP i UPCM.

Ens agradi o no que soni l'himne per Sant Antoni, ens agradi o no que xiulin l'himne, tothom ha de tenir clar que en la democràcia aquestes coses hi entren. És democràtic que soni l'himne perquè un acord de plenari així ho diu. I és democràtic xiular perquè és un acte de llibertat d'expressió.

Ara bé, sempre em quedarà la curiositat de saber què passaria si en un acord de plenari es decidís que sonés l'himne d'Espanya quan entrés el Caixer Senyor a la plaça des Born per Sant Joan.  

Pilota d'Or

El passat 13 de gener es va celebrar a Zuric la gala anual de la FIFA. En aquesta gala, entre molts altres premis, s'entrega la Pilota d'Or al millor jugador de futbol. El guanyador del 2013, per davant de Lionel Messi i Franck Ribéry ha estat Cristiano Ronaldo, que ara ja té dues pilotes, d'or. Personalment, crec que, dels tres, el millor del 2013 va ser Franck Ribéry, però jo no sóc ningú.

Foto extreta de http://es.fifa.com

Si repassem el rànking de jugadors que han guanyat aquest guardó trobem que Messi l'ha guanyat quatre cops; Van Vasten, Platinni i Cruyff, tres cops; Ronaldo, Rummenigge, Keegan, Beckenbauer i Di Stefano, dos cops, i Kaka, Cannavaro, Ronaldinho, Shevchenko, Nedved, Owen, Figo, Rivaldo, Zidane, Sammer, Weah, Stoitchkov, Baggio, Papin, Matthaeus, Gullit, Belanov, Rossi, Simonsen, Blokhin, Müller, Rivera, Best, Albert, Charlton, Eusebio, Law, Yashin, Masopust, Sivori, Suarez, Kopa i Matthews, un cop. No, no ho sé de memòria, simplement he consultat la web de la Pilota d'Or. Ara, la llista dels que no l'han guanyat encara és més llarga.

De tot el circ que envolta aquest trofeu, el millor són les notícies que apareixen a la premsa, sobretot a la favorable del candidat que no ha aconseguit el premi. Enguany que Messi no l'ha guanyat és la premsa esportiva catalana (Mundo Deportivo i Sport) la que parla de trampes i desqualifica un poc el premi. Curiosament, l'any passat, quan Cristiano Ronaldo va quedar segon, va ser la premsa madrilenya (AS i Marca) els que van utilitzar els mateixos arguments. Enguany els de Madrid són els que valoren molt el premi i els de Barcelona, els que el desvirtuen un poc, just al revés de fa un any. Com són les coses!

El que tinc clar és que aquest premi està poc relacionat amb el rendiment i les qualitats esportives d'un jugador perquè per escollir el guanyador no es fan servir dades objectives (títols guanyats, gols fets, passades fetes, assistències de gol, faltes rebudes, vegades que un ha estat jugador internacional, etc.), sinó que simplement periodistes, capitans de selecció i seleccionadors nacionals voten qui creuen que és el millor. Per tant, queda molt clar que aquest és un premi d'amics. Mireu quines han estat les votacions d'enguany i veureu que casualment el seleccionador francès va votar Franck Ribéry; l'argentí, Lionel Messi, i el portuguès, Cristiano Ronaldo. Tot queda a casa. Si es fessin servir dades objectives, possiblement els guanyadors no serien els que són.

Per a mi la Pilota d'Or és com aquells concursos que es guanyen amb votacions de Facebook, i d'això en sé un poc. Com més amics tens i més publicitat fas, més vots obtens i, per tant, més possibilitat tens de guanyar. Segur que si a casa ens haguessin deixat donar la Pilota d'Or, l'haguéssim donat a un dels grans cracs del futbol que mai l'ha guanyat i que l'ha merescut més que molts dels que la tenen a casa seva. La Pilota d'Or de casa nostra hauria d'haver estat per a Andrés Iniesta.

Foto extreta de http://www.vavel.com

Per molts anys Àgueda!

Avui és l'aniversari de l'Àgueda. Ella sempre ha obert la veda. És la primera de l'any, i darrere seu tocarà al Josep, a la Susanna, a l'altre Josep, a mi, a l'Albert, a la Maria, a la Núria, a l'altre Albert, a la Dolors i al Carlos. Sí, el nostre va ser un dels anys grossos! En un poble com Algerri, 11 en un any és un bon any!

Que avui és el seu aniversari no m'ho ha dit ni el mòbil, ni el Facebook, ni l'agenda ni cap dels estris que avui dia tenim per poder recordar totes aquelles coses que creiem que són importants. M'he recordat com cada any que el 9 de gener és el seu aniversari i prou.  

Sempre he tingut facilitat per recordar-me dels aniversaris de la gent, però últimament me'n recordo o el dia que no toca o a hores que no són les que un voldria, fet que fa que acabi felicitant la gent quan no toca. Sí, poder sembla excusa, però jo encara sóc dels que creu que per felicitar una persona s'ha d'agafar el telèfon i fer-ho de viva veu. Això de fer-ho per SMS o per Whatsapp no m'acaba de fer el pes. Suposo que molt aviat tothom tindrà Skype i a part de la veu també hi haurà la imatge, però bé, de moment no és el cas.

Àgueda, crec que durant el dia et felicitaran de moltes maneres. Jo intentaré telefonar-te, com sempre, però per si no hi sóc a temps, et deixo aquesta entrada al bloc! Per molts anys! 

PD: El tros que hi falta me l'he menjat pensant en tu!

2014

Avui és el dia dels nous plantejaments, de les valoracions i dels interrogants. Ens plantegem objectius per al nou any sabent que molts no es compliran, valorem el que hem fet durant el 2013 per intentar-ho millorar i ens fem un munt de preguntes sobre com serà l’any nou que encetem.

Idò sí, el 2014 em planteja molts interrogants. Poder la salut tornarà a la família, poder veurem com els brasilers es coronaran amb la sisena copa del món, poder coneixerem el hawaià Enzo, poder Catalunya començarà a caminar tota sola, poder els menorquins estarem una mica menys aïllats, poder les cunyades em faran tiet, poder podré lluir la samarreta “tropicalera” a una cursa de bicis, poder arribarem al final del Candy Crush, poder celebrarem els 10 anys de Casa Internacional, poder votarem sí dues vegades, poder tornaré a guanyar la baixada de carricotxes, poder s’aclarirà la situació del sector educatiu, poder acabarem d’enllestir el xalet, poder la política del país posarà seny i raonarà davant la situació actual, poder pararan els atacs socials a la nostra llengua i a la nostra cultura, poder el bloc es recuperarà de la inoperativitat, poder colliré síndries, poder el de Cervera es tornarà a coronar com a rei, poder haurem d’anar a bodes, poder tornarem a Itàlia, poder els Espais alternatius continuaran creixent, poder Casa Internacional es farà més gran, poder veurem volcans en erupció, poder tornaré a fer de professor, poder tindré un nivell més alt d’anglès, poder s’acabarà la lluita per defensar el patrimoni natural amenaçat, poder en Bernat s’independitzarà, poder serà l’any de passar-se a la poma mossegada, poder farem un altre triplet amb el segon equipament, poder anirem a batejos, poder els d’Orient em portaran la granja de clicks, poder posaré ordre a les fotos, poder els ciclistes seguirem sense compromís, poder ens tocarà el Nen, poder...

Bé, hauré d’esperar 365 dies per tenir la resposta de cada un d’aquests interrogants.