Dia de ressaca

Avui és un gran dia per als culés. Ahir vam eliminar el Madrid de la Copa fent un mal partit i patint com sempre. I sí, diem vam (utilitzant primera persona del plural) perquè els culés ens creiem part d’aquest equip, creiem que hi hem col·laborat i que part del mèrit és nostre.

El Madrid eliminat no és un Madrid qualsevol, és el de Florentino (que amb diners va aconseguir Figo, el nostre capità portuguès), el de Mourinho (aquell entrenador culé que es va enemistar amb el barcelonisme quan era entrenador del Chelsea i de l’Inter per culpa del teatre) i el de Cristiano (autodefinit antibarcelonista per estil de joc, classe i valors del club blanc).

Realment els culés no estem contents per haver passat de ronda i ser a semifinals de Copa, sinó perquè hem aconseguit que aquest Madrid ja no pugui fer l’anhelat triplet que nosaltres tenim i ells encara no. Com més tardin a tenir-lo, perquè el tindran, més gran continuarà sent la llegenda d’aquest Barça que ara anomenen el Barça de Guardiola, el Barça de les sis copes o el Pep Team. Un any més els diners no han pogut comprar el triplet.

Guardiola i Messi són els qui majoritàriament reben els elogis i qui recullen els premis individuals a nivell europeu. Crec, però, que l’èxit d’aquest grup s’ha d’anar a buscar més lluny. Els culés vam passar èpoques molt i molt negres, molts anys de sequera i de mal joc, anys on hi van haver molts entrenadors i moltes polèmiques, anys de fitxatges de jugadors estranys, anys de coses que no ens van fer gaudir del futbol. Això va canviar amb l’arribada al Camp Nou d’un personatge lleig i amb ell un gest i un somriure. Sí, no va ser un fitxatge de 85 milions d’euros, no tenia una dentadura perfecta, no anava ben engominat, no venia d’un dels millors clubs d’Europa i no era un crack, però portava il·lusió, treball, rialles i un gest. I amb això en va tenir prou per posar-se el públic a la butxaca (suposo que el toc de pilota també hi va ajudar). La rialla i l’esforç constant d’en Ronaldinho Gaucho fins i tot van aconseguir que el Bernabéu s’aixequés per aplaudir-lo una nit de glòria culé.

Ara els culés esperem trobar-los de nou a la Champions (encara que anem dient que estem cansats de clàssics) per evitar que ells guanyin la seva “Décima” i per poder aixecar la nostra “Maneta”. Esperem també poder continuar xalant amb el treball, el talent i la forma de ser d’aquest Barça durant molts dies!

Imatge extreta d'aquí.

25 minuts

Ser professor d’educació secundària en un institut implica realitzar moltes feines, algunes molt conegudes i altres no tant.

S’ha de corregir exàmens, preparar classes, assistir a reunions de coordinació, introduir notes al programa de gestió, assistir a claustres, tenir el quadern de notes al dia, preparar programacions, emplenar actes, preparar reunions d’avaluació, fer guàrdies, assistir a reunions d’equip docent, preparar activitats, etc. De totes aquestes, crec que la pitjor són les guàrdies de pati.

25 minuts que s’han de cobrir faci sol, plogui, nevi o pedregui. 25 minuts que poden passar lentament, en plena solitud, mirant el rellotge com si fossis un alumne que no té interès per una classe o amb ganes de tornar a l’aula i continuar amb la tasca docent. 25 minuts per sentir-te molt observat quan tu observes el comportament de l’alumnat. 25 minuts, però, també poden passar molt ràpid ja que una baralla, un intent de fumar, un partit de futbol sense àrbitre, una baralla amorosa, un atac al mobiliari indefens del centre o una discussió futbolística poden fer que et faltin ulls, braços i cames per poder controlar tot l’espai que vigiles. 25 minuts per analitzar la socialització de l’alumnat i la seva distribució en un espai obert (casualment l’alumnat conflictiu a l’aula sempre està en els espais més allunyats de l’edifici preparant-ne alguna). 25 minuts per observar com l’alumnat que no realitza educació secundària pot sortir del centre, berenar, fumar, embrutar els carrers i arribar tard a la següent classe. 25 minuts on deixes de ser el professor de ciències naturals o biologia i passes a ser el policia que ha de mantenir l’ordre i ha de fer complir la llei que impera en el centre. 25 minuts que trobaré a faltar. 

Oriol.cat

Oriol Aquelles coses que penso, veig, miro, llegeixo, trobo, comparteixo, opino, faig, fotografio, gravo, trobo interessants, etc. Aquest és un espai on obro una petita finestra al món.

.cat Un petit homenatge a aquella llengua i cultura que m'ha fet créixer.