17 d’abril del 2012

El dia que vaig néixer


El dia que vaig néixer era el dia que no repartien ni coneixements de música, ni de pintura, ni d’idiomes, però si que en repartien de ciències. El dia que vaig néixer no regalaven habilitats esportives, però sí habilitats amb noves tecnologies. El dia que vaig néixer repartien germans i no germanes. El dia que vaig néixer era el dia que donaven ganes de festa, de ball, de xou, de vici, de bon humor, de molta tossuderia, d’embolics, de Flor, de viatjar, de descobrir, de provar, de volar, de platja i de muntanya. El dia que vaig néixer regalaven interès pels volcans i per les illes i molt respecte pel medi ambient. El dia que vaig néixer era el dia que explicaven que amb esforç, humilitat, treball i ganes les coses sempre són possibles. El dia que vaig néixer era el dia dels “quets” i dels jerseis i no de les sabates i les corbates. El dia que vaig néixer era el dia que ensenyaven que allò important no és pujar, sinó saber caure, aixecar-te i tornar a pujar. El dia que vaig néixer era el dia de la bici, però no de la moto. El dia que vaig néixer era el dia que repartien tensions baixes a primera hora del matí i poca son a la nit. El dia que vaig néixer no hi havia ni fruita ni verdura, sinó pasta. El dia que vaig néixer era el dia que explicaven que els diners donen moltes coses, però que poden fer que en perdis moltes, sobretot aquelles que amb diners no es poden comprar. El dia que vaig néixer regalaven carnets de pare. El dia que vaig néixer era el dia que contaven que el que fa mal sempre és el que pega de més a prop. El dia que vaig néixer era el dia que et tocava una bona dosi d’amistat i que t’ensenyaven que els amics no es creen ni es destrueixen, sinó que es transformen. El dia que vaig néixer mostraven que la millor defensa és un bon atac. El dia que vaig néixer explicaven que no has d’esperar que els altres et facin la feina. El dia que vaig néixer ensenyaven que no has de deixar que et peguin dos cops. El dia que vaig néixer era el dia que mostraven que tots els moments de la vida són importants, sobretot els petits. El dia que vaig néixer contaven que en aquest món, per molt que ens hi esforcem, no tots som iguals. El dia que vaig néixer era el dia que t’implicaven en tot. El dia que vaig néixer era el dia que dotaven la gent d’una bona dosi de país, de catalanitat i de “barçalonisme”. El dia que vaig néixer era el dia que anys després triaria el Filiuet per canviar de barri, i segur que si ara fos aquí hi hauria coses que no entendria, però segur que m’escoltaria. El dia que vaig néixer era dimarts 17 d’abril i avui també ho és. 

2 comentaris:

  1. Hola Oriol,
    finalment, he entrat al teu bloc.
    Quina manera més fantàstica d'autodefinir-te.
    Una gran autodescripció.
    Enhorabona!!
    Quina sort néixer el dia que vas néixer:
    regalaven moltes coses bones,
    bones qualitats
    i bons valors que has sabut ben aprofitar!!
    Gràcies per compartir-los amb nosaltres!!

    ResponElimina