Jo lluito

Darrerament a l’Estat del qual formem part, ens agradi o no, passen coses ben peculiars, estranyes i sorprenents.

El Governs autonòmic i el Govern central són capaços de retallar els sous als funcionaris una vegada darrere d’una altra, de realitzar una reforma laboral esperpèntica amb l’excusa de crear llocs de feina i així poder sortir de la crisi, d’incomplir els seus programes electorals i anar en contra del que van prometre quan estaven en campanya electoral apujant impostos, de deixar de pagar les quantitats econòmiques establertes en els pressupostos als centres d’educació secundària, de reprendre el pla hidrològic nacional i tornar a plantejar el transvasament de l’Ebre, de tancar part dels centres sanitaris i d’instaurar encobertament el copagament sanitari, de convertir l’Estat espanyol en un dels principals exportadors d’armes, d’invertir grans quantitats econòmiques en la creació d’aeroports (alguns encara no han vist avions) i en la imposició de l’alta velocitat ferroviària al territori peninsular, d’intentar modificar lleis (la de costes, la turística, etc.) que permetran degradar i urbanitzar part del poc territori que actualment està conservat, d’atacar la llengua i la cultura pròpies d’un territori com és el nostre per tal d’imposar la llengua estatal ja coneguda i parlada per tothom (nosaltres ja som bilingües!), d’intentar modificar o eliminar les lleis que regulen el matrimoni homosexual i l’avortament, de retallar o suprimir les subvencions a les entitats socials, culturals i esportives, de no fer res per parar el frau fiscal ni intentar eliminar l’economia submergida, d’eliminar la Conselleria de Medi Ambient i la Direcció General de Política Lingüística i fusionar-les amb altres, d’augmentar el pressupost del Ministeri de Defensa, de no modificar la llei electoral que tant els beneficia, de deixar territoris com Menorca (si algú no ho sap, és una illa) sense unes bones comunicacions amb la resta de l’estat, de destinar més de 65 milions d’euros al manteniment de la monarquia, de...

També hem pogut veure com el Sr. Camps, expresident autonòmic, era declarat innocent d’haver acceptat trajes a canvi de contractes, com el PP i el PSOE modificaven la Constitució Espanyola d’una forma extremadament ràpida, com el Sr. Garzón, jutge de l’Audiència Nacional, era inhabilitat per haver investigat trames de corrupció, com les centrals nuclears allargaven la seva vida sense parar, com el Sr. Urdangarín, gendre del Rei, estava imputat per corrupció al costat del Sr. Matas, expresident autonòmic i alhora exministre de Medi Ambient de l’Estat espanyol, com la COPE, cadena de ràdio estatal, acusava el Barça de dopatge i no patia cap conseqüència, com es crea un conflicte diplomàtic amb França perquè C+France va fer broma amb el dopatge espanyol, com els bancs rebien milions i milions d’euros de capital públic i els seus grans directius s’apujaven els seus sous astronòmics, com els exalts càrrecs, exministres i expresidents tenen uns sous vitalicis descomunals, com el Govern central del PP i el Govern central del PSOE no són capaços de modificar la Constitució per adequar-la al nou context polític i d’eliminar el Congrés o el Senat, com el Sr. Matas ens confirma que tots no som iguals, com el Sr. Carlos Dívar, President del Consell General del Poder Judicial, comparava el català amb el mandinga, com el principal partit de l’oposició està més interessat en tenir un “nou” cap que en ajudar a aclarir l’estat, com l’espoli fiscal ens fa cada dia més pobres, com la policia executa càrregues policials indiscriminades contra estudiants, com... 

En aquest coi d’Estat també és més important saber qui guanya el Barça-Madrid o quin temps farà demà que la quantitat de persones que estan a l’atur, que la sanitat i l’ensenyament públics, que la pobresa, que l’impagament de les hipoteques i el desallotjament de vivendes, que la desocupació juvenil, que les drogues, que la conservació del territori, que la corrupció, que el transport aeri digne, que el medi ambient i la sostenibilitat, que els drets de les persones, que les ajudes socials, que la llengua i la cultura pròpies de cada territori, que...

Després de saber i veure algunes de les coses que passen a l’Estat espanyol crec que no és gens estrany que alguns ens plantegem la necessitat de lluitar contra les coses que no ens agraden. Jo lluito pels meus principis i pels meus ideals perquè crec que podem viure en una societat més justa i millor.